Mostres documentals del Projecte

Us deixo unes fotos de l'activitat:

Sessió 2

Sessió 3

Sessió 3

Avaluació

Avaluació

Mapa Conceptual del Projecte

Fitxa tècnica del Projecte

Títol de l’activitat: Com podem saber d’en Victor?

Descripció dels agents personals: 

Aprenents: Grup d’alumnes de 5è de primària.

Mediadora: Jo com a tutora i psicopedagoga.

Tecnologia mediadora: ordinandors de l’aula d’informàtica, projector de l’aula.

Descripció del problema de partença:  En Víctor és un nen de la classe de 5è que marxa a Holanda quan acabi el primer trimestre. Els companys es mostren tristos per la seva marxa.

Descripció argumentada del problema:  Els alumnes plantegen una pregunta: com podem saber com li va a la nova escola?

Característiques del problema segons Jonassen:

ESTRUCTURACIÓ: Aquest problema està ben estructurat ja que requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes. L’objectiu inicial és clar.

COMPLEXITAT: El problema té una complexitat baixa perquè implica un conjunt  restringit de variables.

ESPECIFITAT DEL CAMP: es tracta d’un problema que es pot donar en diversos contextos, els nens poden tenir necessitat de comunicar-se amb altres persones que viuen fora de Catalunya.

Seria un problema de presa de decisions ja que per solucionar aquest problema tenim diferents solucions i per trobar una solució els nens han de comparar les diferents opcions i veure quina és la que té més avantatges.

Manera com sorgeix o es planteja el problema:

Arran de la pregunta feta pels alumnes iniciem un debat sobre de quines maneres podríem posar-nos en contacte amb en Víctor (s’escriuen les idees a la pissarra), surten diferents opcions (carta, telèfon), alguns nens expressen que es pot fer per Internet , per correu electrònic, ja que per telèfon costa molts diners i per carta trigaria molt perquè Holanda està molt lluny.  Després d’arribar a la conclusió que comunicar-se per Internet té més avantatges. 

Context de l’activitat: Educació formal dins del context escolar. L’activitat es farà a l’aula i a l’aula d’informàtica.

Característiques cognitives, emocionals, actitudinals dels aprenents: L’alumne que marxa porta amb els companys des de primer de primària, porten molts anys junts i el vincle és molt fort. Es tracta d’un grup de 21 alumnes de 5è . És un grup molt mogut i una mica dispers. La cohesió del grup és bona, s’han treballat diverses dinàmiques de grup per reforçar aquest aspecte. A l’aula  hi ha 2 nens amb dictamen, un amb TDA, un altre amb TDAH.

Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir:

Tractament de informació i competència digital:

-          Gestionar la bústia d’un correu electrònic

Competència d’aprendre a aprendre:

-          Redactar un correu electrònic de forma correcta

Competència lingüística i audiovisual:

-          Escriure i enviar correus electrònics

Competència d’autonomia i iniciativa personal

-          Mostrar predisposició a l’hora d’aprendre

Continguts:

Conceptuals:

•  Parts d’un correu electrònic 
• Creació d’una adreça de correu

Procedimentals:

• Redacció de correus electrònics amb bona estructura. 
• Utilització del correu electrònic tenint en compte totes les seves parts. 
• Experimentació amb les TIC

 Actitudinals:

•  Respecte entre als companys i les companyes. 
• Ajuda als companys i companyes. 
• Conscienciació de la utilitat dels correus electrònics en la vida diària

Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper mediador de les TIC:

Aquesta unitat constarà de cinc sessions en que treballarem tant a classe com a l’aula d’informàtica.

Durant la primera sessió recordarem la conversa que vam tenir quan vam saber que en Víctor marxava. Farem un debat sobre quina és la millor manera de posar-nos en contacte amb ell i tindrem idea de quins coneixements previs tenen sobre què és el correu electrònic.

A la segona sessió anirem a l’aula d’informàtica i cadascú crearà el seu correu electrònic. S’hauran d’identificar amb un nom d’usuari i contrasenya. Entre tots mirarem els diferents apartats d’una bústia i explicarem per a què serveixen.

A la tercera sessió els alumnes hauran d’escriure un correu dirigit a un company de la classe on haurà de fer-li preguntes a fi de que hi hagi una resposta. La mestra farà una llista amb els correus dels alumnes.

A la quarta sessió establirem una conversa sobre com ha anat l’activitat i si ha sigut d’utilitat.  A la cinquena sessió es realitzarà l’avaluació de l’activitat que consisteix en enviar un correu a la tutora.

Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura:

Es pretén que els alumnes puguin solucionar els problemes i que ho facin d’una manera significativa, en que participin  de manera activa, es a dir, que ells siguin els protagonistes dels seus propis aprenentatges. Per tal de que els alumnes puguin modificar els seus models mentals sobre quina és la millor manera de comunicar-nos amb persones de manera rápida partirem dels seus coneixements previs, i partint d’aquests realitzarem les diferents sessions per tal de que reflexionanin, i expressin els diferents coneixements conscientment.

Procediments i criteris d’avaluació

L’avaluació serà contínua, es durà a terme durant  les activitats. A partir de la conversa que es va tenir i el seu recordatori, veurem quins coneixements previs tenen els alumnes.  L’avaluació d’aquesta programació será Redactar un correu enviat a la tutora.

Activitat 3: Informe de síntesi i mapa conceptual

Introducció

Aquest treball recull de manera gràfica el canvi conceptual produït després de llegir tot el material proposat, primer l’article de Domènech i Tirado i  després els mòduls proposats he anat realitzant el mapa conceptual.  A mesura que l’anava fent he anat anotant els nous conceptes que no coneixia.  

Per tant prodíem dir que l’objectiu d’aquest treball és plasmar el  canvi conceptual que s’ha donat després del debat i de llegir el material a través d’un mapa conceptual.

Síntesi

Realitzar el segon mapa conceptual m’ha fet descobrir tots els conceptes que estan al voltant de les Tecnologies Educatives (TE) i d’aquesta manera m’he adonat de la falta d’informació que tenia quan vaig fer l’avaluació inicial, ja que em va costar molt perquè no tenia gaire idea prèvia sobre quin era el seu significat.

Per això, a partir de l’article de Domènech i Tirado, del material en paper de Julio Cabrero i el debat que vam fer, he construït la meva idea sobre la Tecnologia Educativa i ha fet canviar la meva actitud envers a aquestes.

Si fem una comparació dels dos mapes realitzats, podem veure que hi ha moltes diferències. Donat que, quan vaig fer el primer mapa, em va resultar molt complicat relacionar els tres conceptes (Tecnologia, Ciència i Societat) Pensava que la ciència estava relacionada amb la tecnologia i que aquestes dues influïen en la societat, tenia un model mental simplista sobre com es relacionaven. Quan vaig fer el segon mapa, tenia molta més informació i, per això, hi ha molta diferència, ja que hi ha molts més conceptes i moltes més relacions.

Fent els segon mapa conceptual he aprés nous conceptes i he fet un canvi conceptual sobre la Tecnologia Educativa i la relació entre CTS, sent aquest model més ric.
L’article de Domenech i Tirado ens explica que la relació entre ciència, tecnologia i societat és multidireccional. La Ciència produeix coneixement i la tecnologia elabora dissenys i aplica els coneixements que genera la ciència mitjançant l’ús de tècniques. Els nous conceptes adquirits sobre la relació de CTS amb la realització del mapa conceptual han sigut diversos. El primer concepte que és pot veure al segon mapa són els determinismes. El determinisme social afirma que la societat desenvolupa segons els seus interessos les innovacions tecnològiques. Mentre el tecnològic afirma que la societat va a remolc dels canvis tecnològics.

Si comparem els dos mapes podem veure que hi ha diferències significatives. El primer mapa conceptual és molt simple apareixen quatre nodes ( Ciència, Tecnologia, Societat i Educació). Això fa que la xarxa sigui petita ja que el nombre de nodes és molt petit. Cada node té només un enllaç fet que ens demostra que la qualitat del mapa conceptual és molt baixa. El mapa final té molts més nodes i més proposicions podem veure que la xarxa és més gran que el primer mapa. Hi ha una clara diferència pel que respecte a l’estil del mapa mentre que al primer totes les proposicions i nodes són del mateix color, al segon mapa els quatre nodes importants estan diferenciat per un color diferent.Pel que fa a la posició al primer mapa conceptual no es veuen les diferències clares de cada Node, en canvi en el mapa final és més fàcil identificar els nodes importants.  Per tant, si observem els mapes podem veure que hi ha hagut un canvi conceptual molt significatiu.

Criteris d’avaluació segons Cas 3	Primer mapa Conceptual	Segon mapa Conceptual
Nombre de proposicions diferents	6	Més de 6
El nombre de nodes indica l’amplada de la xarxa	Molt limitada amb poques connexions	El nombre de nodes indica proposicions diferents i una ràtio on s’han integrat els conceptes de la matèria.
Posició central de cada node	Hi ha conceptes que ocupen posicions més centrals a la xarxa, però no vol dir que siguin els més importants	La posició central que indica cada node s’indica amb el nombre d’enllaços directes. Hi ha conceptes de rellevància que no ocupen el nivell d’abstracció més elevat ni són els que ocupen posicions més centrals a la xarxa.
Nombre d’enllaços sense sortida	Hi ha	No hi ha nodes enllaçats solament a un concepte.

El primer mapa conceptual el vaig fer a partir dels meus coneixements previs, per tant del meu model mental inicial, mentre que el segon mapa l’he fet a partir de les lectures i del debat reflecteix un model més complex perquè hi ha hagut un canvi conceptual.

Conclusions

M’ha semblat molt interessant el programa Cmaptools, no el coneixia ja que sempre havia utilitzat altres tècniques: manualment, utilitzant el Word….  No m’ha semblat difícil perquè una vegada entens la dinàmica de com funciona va molt bé.  A mesura que anava fent proves he descobert com funcionava, a través de  experimentacions he adquirit l’aprenentatge. Ha sigut un aprenentatge significatiu ja que és un aprenentatge que he adquirit jo sola, a través de l’experiència amb el programa.

Aquest segon mapa conceptual m’ha fet organitzar millor les idees que tenia i les noves idees que he anat aprenent amb la realització del debat i la lectura del material. He desenvolupat un canvi conceptual ja que la meva comprensió dels conceptes quan vaig fer el primer mapa conceptual era molt limitada, i aquest canvi s’ha produït gràcies al compromís conceptual i a la intencionalitat de l’aprenentatge. A partir de la lectura dels materials i de la participació al debat els meus esquemes previs han canviat o s’han ampliat i he pogut realitzar el segon mapa conceptual. Mitjançant la lectura dels materials i el debat, he canviat la meva actitud respecte a les proposicions plantejades a l’activitat d’avaluació inicial. Sobre l’objecte principal de la Tecnologia Educativa, com afirmava en la proposició, és oferir un ventall ampli de tècniques docents, vaig posar un número 6, ara donat el canvi conceptual posaria un 10.  Perquè com es va dir al debat, és un recurs més que ha d’utilitzar-se fer fomentar l’aprenentatge significatiu.Pel que fa a l’aprendre dels companys, materials i consultors també posaria un 10 en comptes del 8 que hi vaig posar perquè totes són fonts d’aprenentatge i en concret les aportacions dels companys al debat m’han ajudat molt a acabar d’entendre els conceptes i a reflexionar. Un altre proposició estava relacionada amb la competència dels professionals de l’educació en les tècniques que asseguren la transmissió de coneixement vaig posar un 9 i deixaria aquesta puntuació perquè crec que aquests professionals no han de només transmetre sinó que han de guiar i ajudar a l’alumne a construir el seu propi coneixement.

Relacionada amb aquesta idea, com vaig deixar palès a l’avaluació inicial, considero que el canvi tecnològic no determina per sí mateix un canvi o millora social, sinó que hi ha altres factors que hi influeixen. Les lectures proposades i els comentaris dels companys/es durant el debat, m’ha fet adonar-me  que l’impacte que tinguin les tecnologies dependrà del context en el qual es desenvolupin.

Podria comparar aquest canvi conceptual amb un altre que vaig tenir fa anys quan anava a l’escola. Era a l’assignatura de socials i estàvem estudiant el moviment de translació i de rotació. Jo tenia la idea prèvia que la Terra girava al voltant del Sol,  però no sabia com explicar el fenomen del dia i  de la nit. A partir de les explicacions del professor i de les experiències que vam fer a la classe (representar per grups els moviments). Va ser una experiència semblant a la d’aquesta assignatura perquè va significar un canvi conceptual no només d’ampliació de coneixements ja que em va aportar conceptes que fins al moment desconeixia sinó la reorganització de les idees prèvies que tenia en combinació amb els nous continguts.

Puc afirmar que allò que em va ajudar a realitzar aquest canvi conceptual a sigut plasmar tots aquests nous conceptes i relacions en un mapa conceptual, ja que m’ha permès reflexionar i comparar allò après amb les meves idees inicials. Com a conclusió final puc dir que aquesta activitat m’ha semblat molt interessant.